El meu cos, l'habito perquè és la casa on visc.
El cos és important sempre, però és en aquestes edats primerenques en que els infants el descobreixen, nosaltres com a adults els hem d'ensenyar a cuidar-lo, a respectar-lo, és a dir a escoltar-lo i a acceptar-lo.
Tenim un cos, cadascú el seu i és únic i meravellós.
A la sessió de ioga que proposo, posarem el cos a punt per treballar, receptiu per aprendre i feliç.
Una petita història com a fil conductor ens ajudarà.
Pas a pas!!!
- Camino pel corriol, moc els peus aixecant els talons alternativament
- Faig la volta rera els arbres, moc la cintura cap a la dreta i tot seguit en sentit contrari
- entro al garaig, m'estiro simulant aixecar una persiana gran
- i veig que el garaig no està gaire ben endreçat i m'hi poso, endreço, moc els canells amunt i avall i fent rodones
- quan estic pujo l'escala que porta al menjador, faig veure que camino sense moure´m de lloc, moc genolls, braços, espatlla i peus
- al menjador i veig força pols, estiro els dos braços i una mà espolsa un braç i tot seguit l'altre
- quan entro a la cuina ho trobo tot cap per avall, moc tot el cos lliurament
- després decideixo anar a la habitació i com que fa fred espolso la manta i també el coixí, pico lleugerament amb les mans, les cames pel davant i pel darrera i també les natges
- uffff estic ben cansada! m'estiro panxa enlaire i reposo. tanco els ulls, respiro tranquil·lament.
