EL BASTÓ DE LA PARAULA

Aquesta pràctica treballa el Yama ( viure junts) i el Niyama ( eliminar pensaments negatius).

 És  un grup d’internivells amb els alumnes de p3, p4 i p5. Aquesta agrupació no és nombrosa degut a la poca matricula que hi ha, d’entrada p4 i p5 conformen un sol grup amb una tutora. Per això s’utilitzen molts moments per treballar i compartir-los junts.

Aquesta pràctica l’he portada a terme l’últim dimarts de cada mes quan celebrem els aniversaris i la idea és fer-la amb tots els aniversaris.

Els meus objectius són :

• Promoure un ambient ric a nivell emocional que permeti treballar i equilibrar les  emocions.
• Aprendre a viure junts per anar potenciant la confiança i el respecte mutu.
• El treball oral en català a través d’expressions positives als companys.

Ens trobem com cada últim dimarts de cada mes, per la tarda al hall d’educació infantil: L’aula de 3 anys i l’aula de 4 i 5 anys. En total 17 alumnes. L’homenatjada s’asseu al tercer escaló de l’escala que porta a cicle inicial i la resta fa un semi cercle al seu voltant.

El primer que ens cal per celebrar l’aniversari és una corona. Els companys l´han decorada amb dibuixos i/o gomets, després tots li cantem la cançó de “per molts anys”, mentre bufa les espelmes i se li dóna un petit present.

Avui però els hi he dit que tenia una cosa per explicar, no un conte, ni una història que no se sap si es veritat o mentida sinó que m’ha passat a mi i és de bo de bo, escolteu-me bé:

Ja sabeu que jo visc a un poble petit que està molt a prop d’aquí, i cada matí passo per un parc, avui en un banc dels que hi ha, hi havia un home vellet i quan jo he passat pel seu costat m’ha dit:

_ Psss, Psssssssss ( aixecant el braç)

_ M’he girat i li he contestat:

_ Perdoni és a mi?

_ Si, si, seu un moment aquí (faig el gest amb la mà i apartant-me una mica).

No es sent ni una mosca ( m’encanta la cara que fan, no té preu), i estirant el coll continua el vell:

_ Tu ets mestra a....? Sísí! i tu tens aquest grup de nens i nenes que van a la classe dels... i la classe dels...? Sí, Sí (moguent el cap afirmativament i de manera exagerada) Doncs com que són tant bons amics i treballadors els hi vull fer un regal!!!!!

Jo obro els ulls i ells més!

Existeix molt lluny d’aquí una tribu que viu al costat d’un bosc, però no és un bosc qualsevol és un bosc on hi creix un arbre amb unes branques amb un poder especial. Aquesta tribu talla aquestes branques i les decora amb tints de colors per fer-les boniques.

S’anomenen els Bastons de la paraula perquè la seva màgia és que qui té el bastó adquireix la força per parlar clar i bé sense cap vergonya  i també el poder màgic que els demés escolten i comprenen tot el que es diu.

Jo tinc un bastó de la paraula i els hi vull regalar només amb una condició que tu com a mestra en siguis la cuidadora. Té! ( agafo el pal de darrera la meva esquena i allargo el braç cap a ells)

Un cert rebombori i cares contentes i de sorpresa.

Ara jo us proposo... com que avui és l’aniversari de la F a qui ho vulgui li passaré el bastó de la paraula i li podreu dir coses boniques que us sembla???

_Sí Síííííííííi Els demano que tornin asseure’s i dono el bastó de manera cerimoniosa.

El reben amb solemnitat i agafant-lo fort i aixecant-lo, parlen amb veu alta i clara amb més confiança i seguretat que mai.

_ La F és “bonica”!

_ Vull jugar amb tu!

_ La F és la Frozen!

_ Te faré molts de petons!!!

_ Ets una reina!

_Ets una princesa!

_ Alguna frase que no s’entén però que ha estat feta amb el cor i l’hem rebuda amb aprovació

_ ...

Com que som molt pocs i el bastó de la paraula dóna força per parlar a qui el té i els altres els dóna el poder d’escoltar, poden participar-hi tots els que ho desitgen.

Penso que les nostres festes d’aniversari a partir d’avui tenen més qualitat humana i això anirà a més, gràcies al bastó de la paraula.

Núria Capdevila