" Mandala" vol dir en sànscrit (la llengua antiga de la India), "El cercle màgic". Aquest nom va néixer de la comunitat de monjos budistes el segle IX.
Els mandales o cercles màgics tenen un alt poder de relaxació, de meditació, de recollir-se un mateix per poder estar en calma i poder pensar. Cada mandala és únic i irrepetible perquè és el mirall del nostre jo més íntim: Els colors que utilitzem no són fruit de l'atzar sinó del nostre estat d'ànim, el fet de pintar-los de dins cap en fora o de fora cap en dins tampoc és banal, aquest detall ens donarà informació molt valuosa de quin alumne tenim al davant: introvertit, extrovertit, tímid, líder...
Els mandales permeten expressar doncs, les nostres emocions sense haver-les de verbalitzar, els nostres pensaments i desitjos també ens visiten mentre els pintem i així podem actuar i ser-ne conscients.
Aquestes petites obres d'art tot i que han de ser lliures tenen dos normes que s'han de respectar per obtenir els màxims beneficis:
* S'han de començar i acabar, això vol dir que ens cal una bona planificació del temps. Si no és possible és continuarà un altre dia abans de començar-ne un de nou.
Apendre a acabar les feines començades és important per sentir-nos bé amb nosaltres mateixos.
i
* S'ha de destruir o regalar el mandala. És una altra manera de saber-nos desprendre i treballar la generositat i el gran plaer de donar.
Pintar mandales és una bona manera de calmar la ment quan estem nerviosos o enfadats, treballa poderosament la autoestima perquè són fàcils d'executar i el resultat és espectacular (interessant el treball amb nens i nenes d'educació especial si la part psicomotriu ho permet).
Una manera de decorar l'aula si al principi veieu els alumnes aferrats a la seva creació, cal tenir en compte l'edat.
Núria Capdevila
Núria Capdevila
