dilluns, 13 de novembre del 2017

La relaxació a l'aula

 QUI? QUAN? COM?... Són 3 preguntes que em faig ... A l'aula és necessari trobar petits moments on el més important sigui sentir-nos bé i poder-ho compartir.

Pot relaxar-se  qui pot discernir entre estar tranquil i estar nerviós, per això és important parlar de què sentim i de com ho vivim. Parlar-ne és un primer pas!

Pot relaxar-se aquell nen o nena que ha experimentat la sensació de calma i per tant qui ha adquirit eines per poder-la practicar quan li cal (és un procés)

Buscar un moment per retrobar la calma tornant del pati, pot ser una bona opció perquè han viscut amb intensitat i a través del joc compartit han descobert aprenentatges i això els agita.

La millor manera de fer la proposta de "relax" sol ser per lògica la que ens fa sentir còmodes i és per això que els massatges funcionen molt bé en edats d'educació infantil, els infants en general busquen el contacte entre ells i també amb l'adult ( també cal tenir en compte que no tothom és igual i no cal dir que s'ha de respectar). Si els donem l'oportunitat de fer-se massatges entre ells i elles veureu que bé que ho fan i com funciona.

La pràctica de la relaxació treballa les emocions i si aquestes tenen efecte sobre el cos (mals de panxa quan ens sentim nerviosos), també el cos pot tenir efecte damunt les emocions ( practico uns minuts de relaxació per estar tranquil i per tant facilitar l'atenció per l'aprenentatge.



diumenge, 8 d’octubre del 2017

Sessió de treball EYE per practicar ioga a l'aula

Tipologia de la sessió

Corporal, mental i comunicativa


1)  Carilló de l’atenció –part inicial-
2)  Desbloqueig corporal: La mà Dolça i la mà Bondia -part 2-
3)   Joc i art: Construcció de màndales -part 4-
4)  Carilló de l’atenció i la cançó: Les 5 puntes de l’estrella -part final-
Etapa educativa

Educació infantil. Tallers creatius internivells



Context
Taller setmanal i rotatori en grups heterogenis p3-p4-p5 de 12 alumnes.


 Organització de l’espai i el temps
S’escull l’aula de p-3 per la seva llum natural i espai ampli, sense taules ni cadires. L’activitat dura 45 minuts.


 Explicació de l’activitat
La sessió comença quan acaben les rutines de retorn a l’aula, després del pati. Són les 11:45h. del matí.


Al toc del carilló de l’atenció s’asseuen als llocs que tenen designats cada setmana, un lloc preestablert que els hi dóna seguretat i els ajuda al centrament.


Al primer toc de carilló els dic la paraula “cos” perquè prenguin consciència de la postura corporal.


Al segon toc de carilló, els anomeno la paraula “mans” perquè les puguin col·locar bé.


Al tercer toc de carilló, és la paraula “nas” perquè siguin conscients de la respiració.
Seguidament fem la cançó popular dels dits, personalitzem cada dit i fem que tots els dits es saludin entre ells.

Poso al seu abast circumferències i taps de diferents colors, així podran crear cadascú, el seu propi màndala.




Mentre els fem, també ens acompanya la música de Snatam Kaur








A mesura que van acabant, els convido a seure al voltant de les seves obres d’art. Les observem en silenci i amb ordre, tots van dient quina és la seva i en definitiva comprovem que totes són úniques com cadascun de nosaltres.


Justificació

 Pels infants de 2n cicle d’educació infantil he optat per treballar mitjançant càpsules, en aquest cas l’estructura seria: inici, part 2, part 4 i final de l’estructura general d’una sessió-marc d’EYE (El Yoga Educa)

Conclusions

 Ha estat una activitat molt agraïda perquè els màndales els atrauen molt, amb aquesta sessió:
ü Han connectat els hemisferis cerebrals: consciència i creativitat i també amb el grup
ü Han treballat el silenci interior i la concentració
ü Els hi ha aportat autoconfiança i seguretat en ells mateixos

Observacions

o   El carilló de l’atenció en aquest curs han estat uns cròtals. El curs 17/18 treballaré amb un carilló.
o   Tot el material se’ls hi havia deixat amb anterioritat per explorar-lo i gaudir-ne lliurament i perquè fos un material conegut que permetés una sessió productiva.
Cal molt de material perquè aquest fet no limiti les possibilitats dels màndales.

Bibliografia i musicografia

La terra és casa meva, cançons per al cor i la ment de la col·lecció Cantem de l’editorial Baula.
Lídia Serra López i Montse Ginesta

Liberation’s door de Snatam Kaur 


dimecres, 6 de setembre del 2017

CURS 2017/18

BON CURS I BONA FEINA!
Gràcies Joan Turu per il·lustrar tant bé l'escola que volem!


dimarts, 25 de juliol del 2017

Contes i melodies

 3 propostes visuals i musicades que he utilitzat a EI3 aquest curs i que vull compartir en aquesta nova entrada.
 
"La terra és casa meva" és una de les cançons que hi trobareu i que dóna nom a aquest recull de lletres educatives i cançons  per treballar el respecte, també inclou el CD.
És de Lídia serra López, editat per Baula i el trobareu a la web www.elyogaeduca.org 
                                   
 

"Una illa llunyana", és el títol d'aquest conte il·lustrat meravellós de Maria Casas per Edicions Beascoa.

 
 
Aquest conte és una delícia per la seva senzillesa i ha estat una bonica troballa gràcies a l'editoral Tramuntana.
 
 
Bon estiu!
 i
bons contes per descobrir i aprendre
 
 
 

dilluns, 26 de juny del 2017

Formació continua


Connectar amb el mestre interior, aquesta és la formació pel mes de juliol que ens ofereix la escola de formació el yoga educa.
Per veure el programa i fer la inscripció vés a:


 
 

dilluns, 15 de maig del 2017

Escola de paciència: L'HORT

Mireu quin hort... És una bellesa... diferents tons de color. Mireu-lo bé perquè en aquest tros de terra hi ha molts aprenentatges . 

Abans quasi tots els avis tenien el seu hort, els avis sempre han estat font de paciència per això s'hi senten a gust anant a l'hort, no és passar l'estona, crec que és més aviat haver entès moltes coses i donar-los-hi un sentit...

Els infants i els joves que tenen la sort de poder gaudir d'un hort estant assistint sense saber-ho a una escola de paciència i de vida.


 L'hort escolar els ofereix la possibilitat de:

  • Aprendre a acceptar que la vida és cíclica que es neix, es creix, es viu i es mor però que no tot acaba aquí sinó que torna a començar la vida. Les etapes d'un ésser viu en aquest cas les plantes.
  • Acceptar que no hi ha èxit sense treball i esforç. Recol·lecció dels fruits.
  • Entendre que tot arriba quan és l'hora i que les presses i la immediatesa no són bons mestres. Seguiment de la verdura, l'hortalissa o la planta.
  • Adquirir un pensament ecològic que ens integra a l'entorn. Treballar i estimar l'hort.
  • Cultivar una actitud de disciplina i responsabilitat cap a un mateix. Les estacions de l'any i el clima, la terra ens marquen la feina a fer i no cap persona.
  • Gaudir de l'aire lliure i respirar tranquil·litat. Durant l'estona que estan a l'hort i es concentren en un treball físic, la ment s'allibera de conflictes interns.
  • Sentir plaer en verbs com protegir, cuidar, observar i comprendre un ésser viu. Escollir les llavors o planter, sembrar, regar, treure males herbes, recollir.

divendres, 14 d’abril del 2017

El dol a l'escola

La petita Júlia va morir el dia 24 de març era un divendres i tenia 5 anys.
Aquest dia famílies, alumnes i mestres el recordarem sempre, recordo la incredulitat i la ràbia que vaig sentir i també una tristesa immensa que no ha acabat de marxar... però sobretot em ve al cap la necessitat de compartir tot aquell dolor i transcendir-lo i és aquest el motiu d'aquesta entrada d'avui.

Es va intentar parlar de la mort amb naturalitat, responent a les preguntes que ens feien i ens fèiem... ens donàvem suport els uns als altres amb una mirada o un gest dels que no cal cap paraula.

Amb els més petits es va optar per explicar contes:


  • Endevina com t'estimo de Sam McBratney per parlar de l'amor
  • La mejor sopa del mundo de Susanna Isern i Mar ferrero per parlar de l'amistat
  • El soldadet de Plom de Hans Christian Andersen per parlar de  la mort

A l'aula es va donar la opció de fer el petit racó de la Júlia, els seus companys/es hi varen estampar cors vermells, les seves mans, van pintar-hi flors i van punxar o retallar estrelles, també hi van escriure paraules boniques.


A nivell de cicle tant els nens i nenes com les mestres vàrem fer un treball terapèutic pintant mandales. 
Tot el material plàstic que vam elaborar com el material fotogràfic que vam recuperar va ser entregat als pares com a ofrena del temps compartit amb la seva filla.

Des de l'escola es va escollir plantar un arbre, un perer perquè floreix durant el mes de març que va ser quan la Júlia va morir. 
Va ser un acte molt bonic i emotiu, obert a la nostra família educativa i que aquests dies hem comprovat com som de grans si continuem units.



dilluns, 13 de febrer del 2017

La consciència fonològica des d'una altra mirada


 Quan faig consciència fonològica descobreixo infinitat de possibilitats de fer ioga.

El sentit de l'oïda cal educar-lo per aconseguir les habilitats necessàries per una escolta activa, per adonar-nos que estem envoltats de sorolls. Així anem entrenant la atenció, desenvolupar-la significa calmar i equilibrar les emocions i això aguditzarà les nostres percepcions i sensacions, i facilitarà l'aprenentatge, perquè aquest i cap altre és l'objectiu del ioga a l'aula.
Quant estem atents ens podem concentrar, la concentració és posar el nostre focus en un punt i per això cal seleccionar un sentit, en el cas de la consciència fonològica: L'oïda i posar els altres en "stand by".

El joc d'escoltar consisteix en posar atenció en els sorolls de l'exterior: Tots junts escoltem com s'ha obert una porta, com parlava una mare al pati, que la cadena del vàter deixava anar aigua, com el company del costat s'ha desplaçat pel banc...Molts sorolls que intentem identificar i anomenar.

Seguidament anem deixant els sorolls llunyans, de l'aula i escoltem els sons del nostre propi cos, finalment el de la nostra respiració (Antar mouna: Antar-interior i Mouna-silenci), la interiorització és la clau que obra la porta de l'aprenentatge.

El nostre cos produeix molts sons i fer-los ens relaxa, la relaxació és prèvia a l'atenció de qualitat, prendre consciència de l'entorn, del propi cos i de la respiració ens dóna una activitat més rica.
La producció de sons és una manera molt eficaç d´obsequiar-nos amb un auto-massatge:
  • fregar-se les mans
  • picar amb les mans diferents parts del cos ( al pit, a les galtes, a l'esquena...)
  • rascar-se el cap
  • arrossegar els peus
  • picar de peus fort i fluix
  • badallar
  • bufar
  • respirar (inspirar i expirar)
  • ...
Totes aquestes accions i un munt més, produeixen sons que ens permeten treballar la consciència fonològica alhora que fem pratyahara (massatge).
Si produïm altres sons també ens activarem, això passa perquè el massatge a l'aula és una font d'energia, necessària per carregar piles.
  • fer la pluja amb la mà i els dits de l'altra
  • fer petar els dits d'ambdues mans
  • picar a la taula amb els punys tancats
  • cridar fort/fluix
  • tossir
  • picar les dents
  • fer petar els llavis/ la llengua
  • roncar
  • ...
La consciència fonològica a l'etapa d'infantil és treballa de moltes maneres i de forma diària però si es mira amb uns altres ulls es pot percebre diferent i t'hi convido!
NAMASTE

dilluns, 2 de gener del 2017

Entrevista a NeSpoon per Irene Calvo

 NeSpoon es el pseudónimo bajo el que descubrimos a una artista polaca que surge del movimiento street art en  2009 y que está destacando a nivel mundial en diversos festivales, bienales y exposiciones. Con piezas muy delicadas a pequeña escala y vibrantes en murales o instalaciones, su trabajo se caracteriza por utilizar piezas textiles como ganchillos y encajes a modo de plantillas o materiales en sí mismos con los que trabajar e inspirarse en grandes instalaciones.
IRENE – ¿Cómo empezaste en el street art?
NESPOON –
Nací en Varsovia, Polonia, y sigo viviendo aquí. Llevo pintando desde que recuerdo, pero empecé a hacer cosas en las calles en 2009. Fue en ese momento cuando me convertí en NeSpoon. Por eso me gusta decir que tengo 5 años.

I- ¿Cómo definirías tu obra? ¿Te consideras una artista del street art?
N-
Creo obras que se pueden situar en algún lugar entre el street art, la cerámica, la pintura y la escultura. Me gustaría hacer arte positivo y lidiar con emociones positivas, como la felicidad, la seguridad, la belleza, la gratitud, la generosidad, la humildad, la curación y … Sí, paz y amor.
Y sí, soy una artista del street art.
I- ¿Cuáles son tus influencias?
N-
Me encanta
Ai Weiwei, pero no podría decir que estoy influenciada por él.
I- ¿Por qué eliges usar ganchillos y encajes en tu obra?
N-
Es cierto que la mayoría de mis obras consisten en impresiones de ganchillos o encajes tradicionales, bien impresas en arcilla o bien pintadas en las paredes. Los ganchillos que uso son hechos a mano por artesanos, no por mí. En mis proyectos siempre trato de usar ganchillos típicos del país o región donde estoy trabajando. ¿Por qué los ganchillos? Se debe a que en los ganchillos hay un código estético que está profundamente arraigado en todas las culturas. Es el lenguaje universal de la belleza, se puede encontrar en los mandalas tibetanos, patrones árabes, arte precolombino en América, arte tradicional polaco… En cada encaje se puede encontrar simetría, una especie de orden y armonía, ¿no es lo que todos buscamos instintivamente?
I- En España el ganchillo se suele asociar con las mujeres y el feminismo, ¿Tiene un significado feminista tu obra?
N-
No, o al menos no intencionadamente. Pero femenino, sí. Creo que nadie usaría ganchillos como un medio, que es algo femenino. Viajo mucho, y por todo el mundo, y sólo las mujeres tejen encajes. Es muy simbólico, es una prueba de que las mujeres son la fuente de armonía natural en el universo, que fluye de nosotras.
I- ¿Cómo introduces los problemas sociales y políticos en tu trabajo?
N-
A veces comento en mi arte cuestiones sociales y políticas que considero importantes o irritantes. De todas formas, el tema de mis obras siempre es mi elección personal.
I- ¿Cómo es tu proceso artístico? ¿Tejes a veces los ganchillos? ¿Normalmente son de papel o hilo?
N-
No tejo encajes, siempre los compro. Mis obras cerámicas consisten en impresiones de ganchillos reales. Pero en los murales hago yo misma el diseño de mis plantillas, cojo muestras y hago un remix con patrones reales de ganchillo.
I- ¿Cómo escoges los lugares dónde colocar tus obras en la calle? A veces tus piezas urbanas son muy sutiles y pueden pasar desapercibidas, ¿buscas este efecto a propósito?
N-
Para mí, la elección de la ubicación es tal vez el aspecto más importante de mi obra. Incluso si estoy como artista invitada en algún evento organizado, la elección del lugar es siempre la hago yo. A veces me niego a pintar en la pared indicada y el promotor del evento tiene que buscar otra pared. No puedo crear mi obra en el lugar equivocado, donde no encaje bien, y romperla de alguna manera. Elijo los lugares con mi corazón y trabajo con mucho cuidado y respeto.
Mi arte no es como el
writing masculino – dominador y conquistador- sino gentil y no intrusivo, como te he dicho, simplemente femenino. Así soy yo.
I- La primera vez que utilizaste el ganchillo como material en sí, en vez de como plantilla fue en la instalación “Oak Beach”, ¿cómo surgió la experiencia? ¿Se podría decir que  “Oak beach” es el origen de otras instalaciones como “trees 2010“, “merry xmas ?
N-
“Oak Beach” es sin duda el origen de todas mis instalaciones con goma elástica, pero nada más. La idea surgió cuando estaba tumbada en una playa vacía en el mar Báltico. Por cierto, las playas del Báltico son muy poéticas y quizá las más bellas de Europa, ¡aunque el agua es muy fría!.
I- Utilizas varios formatos para tu obra, hemos visto spray, tallar, cerámica y barro y siempre o casi siempre utilizando el patrón del ganchillo, ¿con qué técnica te encuentras más cómoda?
N-
Lo mejor de ser artista es que cuentas con una amplia gama de “juguetes”. Nunca te aburres. Hago cerámica, escultura, plantillas con spray, cuadros y recientemente he empezado a hacer vídeos.

Todavía estoy aprendiendo.
I- Tu última gran instalación urbana fue el comedero para palomas. Parece ser que alguien robó los platos de cerámica. ¿Te suele pasar esto con tus piezas?
N-
A veces las obras siguen en la calle desde hace años, a veces desaparecen después de unas horas. No me gusta, porque siento un vínculo emocional con todas mis obras, però eso es el street art.
I- Tu última exposición en el Museo de Arte de Sharjah , “Entanglement” muestra un proyecto muy especial, “thougts”. ¿Está este proyecto terminado? ¿Cuál es el objetivo final de esta producción de pétalos de cerámica de manera manual?
 N- “Thoughts” es la historia sobre la búsqueda de la paz interior. Inicialmente, los pétalos de porcelana fueron creados sin ningún fin concreto o previsto, casi inconscientemente formados entre los dedos con los restos de arcilla de otras obras. Durante este trabajo monótono, casi meditativo, los pétalos se volvieron más dispuestos y “calmados”, al mismo tiempo, organizaban mis pensamientos, parecía como si se hubieran materializado a sí mismos en forma de pétalos blancos y delicados.
Este proyecto se inició hace tres años y tengo la intención de continuar tanto tiempo como sea posible, tal vez hasta el final de mi vida. Calculo que hasta hoy, en el transcurso de cientos de horas de trabajo, he creado más de veinticinco mil pétalos de porcelana. Los visitantes del museo donde se presenta la obra pueden, en cierto sentido, tocar físicamente mis pensamientos, darles la vuelta en sus dedos y jugar con ellos,haciéndolos sonar con un sonido específico.
I- Has expuesto por igual en la calle y entornos más “tradicionales” por así decirlo, ¿trabajas o te gustaría trabajar con una galería?
N-
Soy una artista independiente y eso es cómodo. Me siento libre, pero me tengo que preocupar por muchas cuestiones “técnicas”, como la organización de viajes, envío de trabajos, etc. El apoyo de una gran galería ayuda en muchos problemas, te da más tiempo para la creación pura, pero te toma una parte de libertad. Es una decisión difícil.
I- ¿Qué futuros proyectos tienes?
N-
Mi objetivo es crear unas instalaciones multimedia a gran escala en espacios públicos. Pero también estoy segura de que el street art ilegal estará conmigo durante mucho tiempo, es como una especie de droga, no se puede simplemente dejarlo y ya está.
I- ¿Qué proyecto consideras el más importante en tu carrera?
N-
Hasta ahora no ha habido grandes éxitos, han sido pequeños pasos y el progreso constante. El proyecto más importante está por llegar, es “Light Laces”, una instalación multimedia a gran escala ubicada – espero – en Berlín.
I- Por último, ¿nos puedes recomendar un libro y una canción?
N-
La canción: No rest for the wicked – Dub Fx.
 El libro “La doctrina del shock” de Naomi Klein
El sutil arte urbano de NeSpoon 1