La petita Júlia va morir el dia 24 de març era un divendres i tenia 5 anys.
Aquest dia famílies, alumnes i mestres el recordarem sempre, recordo la incredulitat i la ràbia que vaig sentir i també una tristesa immensa que no ha acabat de marxar... però sobretot em ve al cap la necessitat de compartir tot aquell dolor i transcendir-lo i és aquest el motiu d'aquesta entrada d'avui.
Es va intentar parlar de la mort amb naturalitat, responent a les preguntes que ens feien i ens fèiem... ens donàvem suport els uns als altres amb una mirada o un gest dels que no cal cap paraula.
Amb els més petits es va optar per explicar contes:
- Endevina com t'estimo de Sam McBratney per parlar de l'amor
- La mejor sopa del mundo de Susanna Isern i Mar ferrero per parlar de l'amistat
- El soldadet de Plom de Hans Christian Andersen per parlar de la mort
A l'aula es va donar la opció de fer el petit racó de la Júlia, els seus companys/es hi varen estampar cors vermells, les seves mans, van pintar-hi flors i van punxar o retallar estrelles, també hi van escriure paraules boniques.
A nivell de cicle tant els nens i nenes com les mestres vàrem fer un treball terapèutic pintant mandales.
Tot el material plàstic que vam elaborar com el material fotogràfic que vam recuperar va ser entregat als pares com a ofrena del temps compartit amb la seva filla.
Des de l'escola es va escollir plantar un arbre, un perer perquè floreix durant el mes de març que va ser quan la Júlia va morir.
Va ser un acte molt bonic i emotiu, obert a la nostra família educativa i que aquests dies hem comprovat com som de grans si continuem units.
