CURS 2017/18

BON CURS I BONA FEINA!

Gràcies Joan Turu per il·lustrar tant bé l'escola que volem!

BONES I MERESCUDES VACANCES!

Contes i melodies

 3 propostes visuals i musicades que he utilitzat a EI3 aquest curs i que vull compartir en aquesta nova entrada.

 

"La terra és casa meva" és una de les cançons que hi trobareu i que dóna nom a aquest recull de lletres educatives i cançons  per treballar el respecte, també inclou el CD.

És de Lídia serra López, editat per Baula i el trobareu a la web www.elyogaeduca.org 

                                   

 

"Una illa llunyana", és el títol d'aquest conte il·lustrat meravellós de Maria Casas per Edicions Beascoa.

 

 

Aquest conte és una delícia per la seva senzillesa i ha estat una bonica troballa gràcies a l'editoral Tramuntana.

 

 

Bon estiu!

 i

bons contes per descobrir i aprendre

 

 

 

Formació continua

Connectar amb el mestre interior, aquesta és la formació pel mes de juliol que ens ofereix la escola de formació el yoga educa.

Per veure el programa i fer la inscripció vés a:

www.elyogaeduca.org

 

 

Escola de paciència: L'HORT

Mireu quin hort... És una bellesa... diferents tons de color. Mireu-lo bé perquè en aquest tros de terra hi ha molts aprenentatges . 

Abans quasi tots els avis tenien el seu hort, els avis sempre han estat font de paciència per això s'hi senten a gust anant a l'hort, no és passar l'estona, crec que és més aviat haver entès moltes coses i donar-los-hi un sentit...

Els infants i els joves que tenen la sort de poder gaudir d'un hort estant assistint sense saber-ho a una escola de paciència i de vida.

 L'hort escolar els ofereix la possibilitat de:

• Aprendre a acceptar que la vida és cíclica que es neix, es creix, es viu i es mor però que no tot acaba aquí sinó que torna a començar la vida. Les etapes d'un ésser viu en aquest cas les plantes.

• Acceptar que no hi ha èxit sense treball i esforç. Recol·lecció dels fruits.

• Entendre que tot arriba quan és l'hora i que les presses i la immediatesa no són bons mestres. Seguiment de la verdura, l'hortalissa o la planta.

• Adquirir un pensament ecològic que ens integra a l'entorn. Treballar i estimar l'hort.

• Cultivar una actitud de disciplina i responsabilitat cap a un mateix. Les estacions de l'any i el clima, la terra ens marquen la feina a fer i no cap persona.

• Gaudir de l'aire lliure i respirar tranquil·litat. Durant l'estona que estan a l'hort i es concentren en un treball físic, la ment s'allibera de conflictes interns.

• Sentir plaer en verbs com protegir, cuidar, observar i comprendre un ésser viu. Escollir les llavors o planter, sembrar, regar, treure males herbes, recollir.

El dol a l'escola

La petita Júlia va morir el dia 24 de març era un divendres i tenia 5 anys.

Aquest dia famílies, alumnes i mestres el recordarem sempre, recordo la incredulitat i la ràbia que vaig sentir i també una tristesa immensa que no ha acabat de marxar... però sobretot em ve al cap la necessitat de compartir tot aquell dolor i transcendir-lo i és aquest el motiu d'aquesta entrada d'avui.

Es va intentar parlar de la mort amb naturalitat, responent a les preguntes que ens feien i ens fèiem... ens donàvem suport els uns als altres amb una mirada o un gest dels que no cal cap paraula.

Amb els més petits es va optar per explicar contes:

• Endevina com t'estimo de Sam McBratney per parlar de l'amor
• La mejor sopa del mundo de Susanna Isern i Mar ferrero per parlar de l'amistat

• El soldadet de Plom de Hans Christian Andersen per parlar de  la mort

A l'aula es va donar la opció de fer el petit racó de la Júlia, els seus companys/es hi varen estampar cors vermells, les seves mans, van pintar-hi flors i van punxar o retallar estrelles, també hi van escriure paraules boniques.

A nivell de cicle tant els nens i nenes com les mestres vàrem fer un treball terapèutic pintant mandales. 

Tot el material plàstic que vam elaborar com el material fotogràfic que vam recuperar va ser entregat als pares com a ofrena del temps compartit amb la seva filla.

Des de l'escola es va escollir plantar un arbre, un perer perquè floreix durant el mes de març que va ser quan la Júlia va morir. 

Va ser un acte molt bonic i emotiu, obert a la nostra família educativa i que aquests dies hem comprovat com som de grans si continuem units.

La consciència fonològica des d'una altra mirada

 Quan faig consciència fonològica descobreixo infinitat de possibilitats de fer ioga.

El sentit de l'oïda cal educar-lo per aconseguir les habilitats necessàries per una escolta activa, per adonar-nos que estem envoltats de sorolls. Així anem entrenant la atenció, desenvolupar-la significa calmar i equilibrar les emocions i això aguditzarà les nostres percepcions i sensacions, i facilitarà l'aprenentatge, perquè aquest i cap altre és l'objectiu del ioga a l'aula.

Quant estem atents ens podem concentrar, la concentració és posar el nostre focus en un punt i per això cal seleccionar un sentit, en el cas de la consciència fonològica: L'oïda i posar els altres en "stand by".

El joc d'escoltar consisteix en posar atenció en els sorolls de l'exterior: Tots junts escoltem com s'ha obert una porta, com parlava una mare al pati, que la cadena del vàter deixava anar aigua, com el company del costat s'ha desplaçat pel banc...Molts sorolls que intentem identificar i anomenar.

Seguidament anem deixant els sorolls llunyans, de l'aula i escoltem els sons del nostre propi cos, finalment el de la nostra respiració (Antar mouna: Antar-interior i Mouna-silenci), la interiorització és la clau que obra la porta de l'aprenentatge.

El nostre cos produeix molts sons i fer-los ens relaxa, la relaxació és prèvia a l'atenció de qualitat, prendre consciència de l'entorn, del propi cos i de la respiració ens dóna una activitat més rica.

La producció de sons és una manera molt eficaç d´obsequiar-nos amb un auto-massatge:

• fregar-se les mans
• picar amb les mans diferents parts del cos ( al pit, a les galtes, a l'esquena...)
• rascar-se el cap
• arrossegar els peus
• picar de peus fort i fluix
• badallar
• bufar
• respirar (inspirar i expirar)
• ...

Totes aquestes accions i un munt més, produeixen sons que ens permeten treballar la consciència fonològica alhora que fem pratyahara (massatge).

Si produïm altres sons també ens activarem, això passa perquè el massatge a l'aula és una font d'energia, necessària per carregar piles.

• fer la pluja amb la mà i els dits de l'altra
• fer petar els dits d'ambdues mans
• picar a la taula amb els punys tancats
• cridar fort/fluix
• tossir
• picar les dents
• fer petar els llavis/ la llengua
• roncar
• ...

La consciència fonològica a l'etapa d'infantil és treballa de moltes maneres i de forma diària però si es mira amb uns altres ulls es pot percebre diferent i t'hi convido!

NAMASTE