dilluns, 26 de juny del 2017

Formació continua


Connectar amb el mestre interior, aquesta és la formació pel mes de juliol que ens ofereix la escola de formació el yoga educa.
Per veure el programa i fer la inscripció vés a:


 
 

dilluns, 15 de maig del 2017

Escola de paciència: L'HORT

Mireu quin hort... És una bellesa... diferents tons de color. Mireu-lo bé perquè en aquest tros de terra hi ha molts aprenentatges . 

Abans quasi tots els avis tenien el seu hort, els avis sempre han estat font de paciència per això s'hi senten a gust anant a l'hort, no és passar l'estona, crec que és més aviat haver entès moltes coses i donar-los-hi un sentit...

Els infants i els joves que tenen la sort de poder gaudir d'un hort estant assistint sense saber-ho a una escola de paciència i de vida.


 L'hort escolar els ofereix la possibilitat de:

  • Aprendre a acceptar que la vida és cíclica que es neix, es creix, es viu i es mor però que no tot acaba aquí sinó que torna a començar la vida. Les etapes d'un ésser viu en aquest cas les plantes.
  • Acceptar que no hi ha èxit sense treball i esforç. Recol·lecció dels fruits.
  • Entendre que tot arriba quan és l'hora i que les presses i la immediatesa no són bons mestres. Seguiment de la verdura, l'hortalissa o la planta.
  • Adquirir un pensament ecològic que ens integra a l'entorn. Treballar i estimar l'hort.
  • Cultivar una actitud de disciplina i responsabilitat cap a un mateix. Les estacions de l'any i el clima, la terra ens marquen la feina a fer i no cap persona.
  • Gaudir de l'aire lliure i respirar tranquil·litat. Durant l'estona que estan a l'hort i es concentren en un treball físic, la ment s'allibera de conflictes interns.
  • Sentir plaer en verbs com protegir, cuidar, observar i comprendre un ésser viu. Escollir les llavors o planter, sembrar, regar, treure males herbes, recollir.

divendres, 14 d’abril del 2017

El dol a l'escola

La petita Júlia va morir el dia 24 de març era un divendres i tenia 5 anys.
Aquest dia famílies, alumnes i mestres el recordarem sempre, recordo la incredulitat i la ràbia que vaig sentir i també una tristesa immensa que no ha acabat de marxar... però sobretot em ve al cap la necessitat de compartir tot aquell dolor i transcendir-lo i és aquest el motiu d'aquesta entrada d'avui.

Es va intentar parlar de la mort amb naturalitat, responent a les preguntes que ens feien i ens fèiem... ens donàvem suport els uns als altres amb una mirada o un gest dels que no cal cap paraula.

Amb els més petits es va optar per explicar contes:


  • Endevina com t'estimo de Sam McBratney per parlar de l'amor
  • La mejor sopa del mundo de Susanna Isern i Mar ferrero per parlar de l'amistat
  • El soldadet de Plom de Hans Christian Andersen per parlar de  la mort

A l'aula es va donar la opció de fer el petit racó de la Júlia, els seus companys/es hi varen estampar cors vermells, les seves mans, van pintar-hi flors i van punxar o retallar estrelles, també hi van escriure paraules boniques.


A nivell de cicle tant els nens i nenes com les mestres vàrem fer un treball terapèutic pintant mandales. 
Tot el material plàstic que vam elaborar com el material fotogràfic que vam recuperar va ser entregat als pares com a ofrena del temps compartit amb la seva filla.

Des de l'escola es va escollir plantar un arbre, un perer perquè floreix durant el mes de març que va ser quan la Júlia va morir. 
Va ser un acte molt bonic i emotiu, obert a la nostra família educativa i que aquests dies hem comprovat com som de grans si continuem units.



dilluns, 13 de febrer del 2017

La consciència fonològica des d'una altra mirada


 Quan faig consciència fonològica descobreixo infinitat de possibilitats de fer ioga.

El sentit de l'oïda cal educar-lo per aconseguir les habilitats necessàries per una escolta activa, per adonar-nos que estem envoltats de sorolls. Així anem entrenant la atenció, desenvolupar-la significa calmar i equilibrar les emocions i això aguditzarà les nostres percepcions i sensacions, i facilitarà l'aprenentatge, perquè aquest i cap altre és l'objectiu del ioga a l'aula.
Quant estem atents ens podem concentrar, la concentració és posar el nostre focus en un punt i per això cal seleccionar un sentit, en el cas de la consciència fonològica: L'oïda i posar els altres en "stand by".

El joc d'escoltar consisteix en posar atenció en els sorolls de l'exterior: Tots junts escoltem com s'ha obert una porta, com parlava una mare al pati, que la cadena del vàter deixava anar aigua, com el company del costat s'ha desplaçat pel banc...Molts sorolls que intentem identificar i anomenar.

Seguidament anem deixant els sorolls llunyans, de l'aula i escoltem els sons del nostre propi cos, finalment el de la nostra respiració (Antar mouna: Antar-interior i Mouna-silenci), la interiorització és la clau que obra la porta de l'aprenentatge.

El nostre cos produeix molts sons i fer-los ens relaxa, la relaxació és prèvia a l'atenció de qualitat, prendre consciència de l'entorn, del propi cos i de la respiració ens dóna una activitat més rica.
La producció de sons és una manera molt eficaç d´obsequiar-nos amb un auto-massatge:
  • fregar-se les mans
  • picar amb les mans diferents parts del cos ( al pit, a les galtes, a l'esquena...)
  • rascar-se el cap
  • arrossegar els peus
  • picar de peus fort i fluix
  • badallar
  • bufar
  • respirar (inspirar i expirar)
  • ...
Totes aquestes accions i un munt més, produeixen sons que ens permeten treballar la consciència fonològica alhora que fem pratyahara (massatge).
Si produïm altres sons també ens activarem, això passa perquè el massatge a l'aula és una font d'energia, necessària per carregar piles.
  • fer la pluja amb la mà i els dits de l'altra
  • fer petar els dits d'ambdues mans
  • picar a la taula amb els punys tancats
  • cridar fort/fluix
  • tossir
  • picar les dents
  • fer petar els llavis/ la llengua
  • roncar
  • ...
La consciència fonològica a l'etapa d'infantil és treballa de moltes maneres i de forma diària però si es mira amb uns altres ulls es pot percebre diferent i t'hi convido!
NAMASTE

dilluns, 2 de gener del 2017

Entrevista a NeSpoon per Irene Calvo

 NeSpoon es el pseudónimo bajo el que descubrimos a una artista polaca que surge del movimiento street art en  2009 y que está destacando a nivel mundial en diversos festivales, bienales y exposiciones. Con piezas muy delicadas a pequeña escala y vibrantes en murales o instalaciones, su trabajo se caracteriza por utilizar piezas textiles como ganchillos y encajes a modo de plantillas o materiales en sí mismos con los que trabajar e inspirarse en grandes instalaciones.
IRENE – ¿Cómo empezaste en el street art?
NESPOON –
Nací en Varsovia, Polonia, y sigo viviendo aquí. Llevo pintando desde que recuerdo, pero empecé a hacer cosas en las calles en 2009. Fue en ese momento cuando me convertí en NeSpoon. Por eso me gusta decir que tengo 5 años.

I- ¿Cómo definirías tu obra? ¿Te consideras una artista del street art?
N-
Creo obras que se pueden situar en algún lugar entre el street art, la cerámica, la pintura y la escultura. Me gustaría hacer arte positivo y lidiar con emociones positivas, como la felicidad, la seguridad, la belleza, la gratitud, la generosidad, la humildad, la curación y … Sí, paz y amor.
Y sí, soy una artista del street art.
I- ¿Cuáles son tus influencias?
N-
Me encanta
Ai Weiwei, pero no podría decir que estoy influenciada por él.
I- ¿Por qué eliges usar ganchillos y encajes en tu obra?
N-
Es cierto que la mayoría de mis obras consisten en impresiones de ganchillos o encajes tradicionales, bien impresas en arcilla o bien pintadas en las paredes. Los ganchillos que uso son hechos a mano por artesanos, no por mí. En mis proyectos siempre trato de usar ganchillos típicos del país o región donde estoy trabajando. ¿Por qué los ganchillos? Se debe a que en los ganchillos hay un código estético que está profundamente arraigado en todas las culturas. Es el lenguaje universal de la belleza, se puede encontrar en los mandalas tibetanos, patrones árabes, arte precolombino en América, arte tradicional polaco… En cada encaje se puede encontrar simetría, una especie de orden y armonía, ¿no es lo que todos buscamos instintivamente?
I- En España el ganchillo se suele asociar con las mujeres y el feminismo, ¿Tiene un significado feminista tu obra?
N-
No, o al menos no intencionadamente. Pero femenino, sí. Creo que nadie usaría ganchillos como un medio, que es algo femenino. Viajo mucho, y por todo el mundo, y sólo las mujeres tejen encajes. Es muy simbólico, es una prueba de que las mujeres son la fuente de armonía natural en el universo, que fluye de nosotras.
I- ¿Cómo introduces los problemas sociales y políticos en tu trabajo?
N-
A veces comento en mi arte cuestiones sociales y políticas que considero importantes o irritantes. De todas formas, el tema de mis obras siempre es mi elección personal.
I- ¿Cómo es tu proceso artístico? ¿Tejes a veces los ganchillos? ¿Normalmente son de papel o hilo?
N-
No tejo encajes, siempre los compro. Mis obras cerámicas consisten en impresiones de ganchillos reales. Pero en los murales hago yo misma el diseño de mis plantillas, cojo muestras y hago un remix con patrones reales de ganchillo.
I- ¿Cómo escoges los lugares dónde colocar tus obras en la calle? A veces tus piezas urbanas son muy sutiles y pueden pasar desapercibidas, ¿buscas este efecto a propósito?
N-
Para mí, la elección de la ubicación es tal vez el aspecto más importante de mi obra. Incluso si estoy como artista invitada en algún evento organizado, la elección del lugar es siempre la hago yo. A veces me niego a pintar en la pared indicada y el promotor del evento tiene que buscar otra pared. No puedo crear mi obra en el lugar equivocado, donde no encaje bien, y romperla de alguna manera. Elijo los lugares con mi corazón y trabajo con mucho cuidado y respeto.
Mi arte no es como el
writing masculino – dominador y conquistador- sino gentil y no intrusivo, como te he dicho, simplemente femenino. Así soy yo.
I- La primera vez que utilizaste el ganchillo como material en sí, en vez de como plantilla fue en la instalación “Oak Beach”, ¿cómo surgió la experiencia? ¿Se podría decir que  “Oak beach” es el origen de otras instalaciones como “trees 2010“, “merry xmas” ?
N-
“Oak Beach” es sin duda el origen de todas mis instalaciones con goma elástica, pero nada más. La idea surgió cuando estaba tumbada en una playa vacía en el mar Báltico. Por cierto, las playas del Báltico son muy poéticas y quizá las más bellas de Europa, ¡aunque el agua es muy fría!.
I- Utilizas varios formatos para tu obra, hemos visto spray, tallar, cerámica y barro y siempre o casi siempre utilizando el patrón del ganchillo, ¿con qué técnica te encuentras más cómoda?
N-
Lo mejor de ser artista es que cuentas con una amplia gama de “juguetes”. Nunca te aburres. Hago cerámica, escultura, plantillas con spray, cuadros y recientemente he empezado a hacer vídeos.

Todavía estoy aprendiendo.
I- Tu última gran instalación urbana fue el comedero para palomas. Parece ser que alguien robó los platos de cerámica. ¿Te suele pasar esto con tus piezas?
N-
A veces las obras siguen en la calle desde hace años, a veces desaparecen después de unas horas. No me gusta, porque siento un vínculo emocional con todas mis obras, però eso es el street art.
I- Tu última exposición en el Museo de Arte de Sharjah , “Entanglement” muestra un proyecto muy especial, “thougts”. ¿Está este proyecto terminado? ¿Cuál es el objetivo final de esta producción de pétalos de cerámica de manera manual?
 N- “Thoughts” es la historia sobre la búsqueda de la paz interior. Inicialmente, los pétalos de porcelana fueron creados sin ningún fin concreto o previsto, casi inconscientemente formados entre los dedos con los restos de arcilla de otras obras. Durante este trabajo monótono, casi meditativo, los pétalos se volvieron más dispuestos y “calmados”, al mismo tiempo, organizaban mis pensamientos, parecía como si se hubieran materializado a sí mismos en forma de pétalos blancos y delicados.
Este proyecto se inició hace tres años y tengo la intención de continuar tanto tiempo como sea posible, tal vez hasta el final de mi vida. Calculo que hasta hoy, en el transcurso de cientos de horas de trabajo, he creado más de veinticinco mil pétalos de porcelana. Los visitantes del museo donde se presenta la obra pueden, en cierto sentido, tocar físicamente mis pensamientos, darles la vuelta en sus dedos y jugar con ellos,haciéndolos sonar con un sonido específico.
I- Has expuesto por igual en la calle y entornos más “tradicionales” por así decirlo, ¿trabajas o te gustaría trabajar con una galería?
N-
Soy una artista independiente y eso es cómodo. Me siento libre, pero me tengo que preocupar por muchas cuestiones “técnicas”, como la organización de viajes, envío de trabajos, etc. El apoyo de una gran galería ayuda en muchos problemas, te da más tiempo para la creación pura, pero te toma una parte de libertad. Es una decisión difícil.
I- ¿Qué futuros proyectos tienes?
N-
Mi objetivo es crear unas instalaciones multimedia a gran escala en espacios públicos. Pero también estoy segura de que el street art ilegal estará conmigo durante mucho tiempo, es como una especie de droga, no se puede simplemente dejarlo y ya está.
I- ¿Qué proyecto consideras el más importante en tu carrera?
N-
Hasta ahora no ha habido grandes éxitos, han sido pequeños pasos y el progreso constante. El proyecto más importante está por llegar, es “Light Laces”, una instalación multimedia a gran escala ubicada – espero – en Berlín.
I- Por último, ¿nos puedes recomendar un libro y una canción?
N-
La canción: No rest for the wicked – Dub Fx.
 El libro “La doctrina del shock” de Naomi Klein
El sutil arte urbano de NeSpoon 1

dimecres, 7 de desembre del 2016

Mandales col·lectius

                                                                                                Núria Capdevila
Com fer un mandala col·lectiu? Amb quin material? A on fer·lo? Aquestes són algunes de les preguntes que ens poden sorgir quan ens plantegem fer uns mandales sobretot si els volem fer en petits grups, però el plantejament principal que ens hem de fer és... 


Què treballo en els meus alumnes amb una activitat d'aquest tipus?

  • Estem potenciant el procés creatiu de l'infant perquè el mandala és art lliure.
  • Proposem un treball terapèutic al donar espai per expressar els sentits interns.
  • Realitzem un treball emocional, prendre consciència de què sentim.

El mandala és un instrument molt valuós que permet  fer connexions autèntiques i és per això que cal fer una acurada feina abans de començar l'activitat.
  • Preparació del material- En aquest cas material reciclat: taps, càpsules de cafè, cremalleres, xapes de refresc, culleretes de gelats...
  • Preparació del cos- Assanes senzilles que afavoreixin la postura correcta del cos, sobretot de l'esquena.
  • Preparació de la ment- Exercicis per aprendre a concentrar-se.

I ara som-hi, estem a punt!!!

Núria Capdevila
                                                                                                     Núria Capdevila
                                                                                               Núria Capdevila
                                                                                                 Núria Capdevila

dilluns, 31 d’octubre del 2016

L'ESPIRAL

Treballem l'espiral a través d'una instal·lació de joc. 


Gustav Klimt ens ha donat l'excusa perfecta per fer una pinzellada a aquesta forma màgica tant present en el món animal (cucs, cargols, banyes...) com en la natura (cactus, gira-sols, bambú...)

A les pintures de Klimt, surten en múltiples ocasions, no és casualitat doncs, que parlem d'un home, a qui li agradava la solitud i era discret en les seves paraules, estimava treballar en silenci i fer llargues passejades per la natura on va trobar l'inspiració necessària en els seus inicis.

La definició matemàtica de l'espiral ens diu que és una corba que parteix d'un punt anomenat centre i que progressivament va allunyant-se a mesura que gira al voltant d'aquest punt. Per tant, ens convida al recolliment interior i a valorar la nostra individualitat si la treballem de fora cap en dins i a expandir-nos de l'interior cap a l'exterior aportant el millor de nosaltres mateixos al món, si la treballem en sentit contrari. 

Gràcies a l'espiral també, hem gaudit d'una estona de joc, necessari per obtenir un bon aprenentatge i encara que els infants no n´hagin estat conscients han fet un pas més cap a un altre aspecte imprescindible per aprendre:La concentració i sense pràcticament esforç.


L'arbre de la vida